HISTĎRIA  
 

El Gos Rater ValenciÓ Ús un gos de talla petita i capa variable. la seua complexiˇ atlŔtica li proporciona agilitat i forša, malgrat la seua redu´da grandÓria. Aquesta raša ha estat lligada tradicionalment a la cacera de petites peces com rosegadors i conills. TambÚ se'l considera un excelĚlent guardiÓ de la casa, i encara que el seu aspecte no Ús massa ferotge, avisa amb lladrucs davant qualsevol cosa que li cride l'atenciˇ.

Encara que hui en dia la prÓctica de la cacera de rosegadors es troba en des˙s, el Gos Rater ValenciÓ s'ha adaptat perfectament a la vida quotidiana i actualment, tant per les seues caracterÝstiques morfol˛giques, com etol˛giques, s'usa mÚs com a animal de companyia que com a cašador. A mÚs, en el cas concret de ValŔncia, la desapariciˇ progressiva de l'horta, a causa del desmesurat creixement urbanÝstic i l'especulaciˇ del s˛l, es transmet en la pŔrdua d'un tipus de vida ancestral i un paisatge ˙nic i irrepetible, tot incloent el Gos Rater ValenciÓ en aquest procÚs, malgrat ser l'˙nic representant oficial de les nostres races canines.

1. ORIGEN I HISTĎRIA

El Gos Rater ValenciÓ Ús una raša canina originÓria de la Comunitat Valenciana. Ja des del segle XVI, es constata l'existŔncia d'aquests gossos. En alguns tractats de lpoca s'hi descriuen diferents tipus de gossos existents en l'antic Regne de ValŔncia com el Canis villaticus o Gos de lĺHorta, definit com ôel gos de la gent del camp o de l'hortaö.

Posteriorment, en el segle XVIII, passen a ser coneguts com a Gos Albelloner (gos de sÚquies) i que responien a la definiciˇ de ôgossos petits que serveixen per a lladrar a qui passa o a qui va a entrar a alguna casaö.

Les denominacions posteriors per al Gos Rater ValenciÓ han estat moltes, com per exemple: Ratador ValenciÓ, Gos Ratoner ValenciÓ, Rateret, etc., i totes fan referŔncia a la seua aptitud com a cašador de rosegadors.

No obstant aix˛, hi ha una altra denominaciˇ genu´nament valenciana que Ús Fusterier (gos de fusters), amb la qual cosa, als gossos d'aquest gremi se'ls denominava fusteriers o fusterierets.

1.1. Denominaciˇ oficial de la raša.

Pel que fa a la denominaciˇ actual, convÚ recordar que el nom oficial de la raša Ús el de Gos Rater ValenciÓ, ja que s'observa una molt diversa denominaciˇ, sovint incorrecta (Ca (de) Rater ValenciÓ, Ratonero Valenciano, etc), i Ús per aix˛ que volem justificar aquesta denominaciˇ oficial.

Comenšarem amb el substantiu Gos, ja que resulta necessari el seu ˙s, a causa de la denominaciˇ coincident con un rat-penat riberenc, al qual se'l denomina oficialment Ratonero Valenciano (Myotis capaccinii o Rhinolophus mehelyi).

        
Myotis capaccinii Rhinolophus mehelyi

A mÚs, si tenim en compte l'evoluciˇ de la nostra llengua al llarg de la hist˛ria, el terme Gos ha quedat fixat a la zona costera peninsular, mentre que el substantiu Ca, quedÓ relegat a les Illes Balears des de fa moltes dŔcades, fruit del seu a´llament geogrÓfic. D'aquesta manera, aquest darrer terme ha quedat en des˙s en la penÝnsula i Ús considerat com a arcaisme. Podem citar com a exemple, el cas del Gos dĺAtura CatalÓ a Catalunya i el Ca de Bestiar a les Balears.

P
el que fa al mot Rater, tenim la necessitat de definir com a tal, com especifiquen diversos diccionaris de la nostra llengua, ôamb tendŔncia a cašar ratesö, per la qual cosa el seu ˙s Ús correcte; i no ho Ús, en canvi, la seua traducciˇ al castellÓ Ratonero (cašador de ratolins), encara que es pot acceptar aquesta denominaciˇ, a causa de la generalitzaciˇ del terme.

Finalment, considerem necessari i imprescindible ls del gentilici ValenciÓ, a fi de determinar-ne el seu origen i procedŔncia. AixÝ doncs, esperem que la denominaciˇ oficial Gos Rater ValenciÓ, siga la que s'use en qualsevol event en quŔ se cite o es presente la nostra raša, i acceptarem com a segona denominaciˇ, en llengua castellana Perro Ratonero Valenciano.

1.2. Origen de la raša.

Tornant a la hist˛ria del Gos Rater ValenciÓ, hi ha teories que intenten justificar l'apariciˇ de la raša mitjanšant encreuaments realitzats amb gossos aut˛ctons valencians i Terriers (Fox o Toys), per˛ n'estem convenšuts que totes aquestes idees sˇn incorrectes i injustificades, i queden descartades a causa del preu elevat de mercat que tenien aquells exemplars. Per una altra banda, el Gos Rater ValenciÓ ha romÓs vinculat a la vida rural, sempre escassa de recursos i, a mÚs a mÚs, haguera estat necessÓria una massiva importaciˇ de Terriers per a produir un mestissatge que donara com a resultat l'apariciˇ d'una nova raša.

Creem que en la formaciˇ d'aquesta raša no ha influ´t cap de les races esmentades, tal com ha ocorregut en d'altres races aut˛ctones, exceptuant els inevitables i catastr˛fics mestissatges, fruit de les diverses modes. Per a justificar aquestes afirmacions, cal entendre que el Gos Rater ValenciÓ no Ús un Fox (cašador de guineus), ni tampoc Ús un Terrier (gos de cau).

Per una altra banda, el nostre gos tampoc no Ús un Toy (joguina), sinˇ un gos petit (no deforme), i sense cap senyal de tipus degeneratiu pr˛pies de l'ôenanismeö artificial dels Toy. Podem concloure aquesta explicaciˇ, dient que el Gos Rater ValenciÓ no Ús fruit d'una mera casualidad, sinˇ del resultat d'una perfecta simbiosi ôutilitat-treballö, mantinguda i transmesa al llarg de moltes generacions.

1.3. Funcionalitat.

Antigament, en l'agricultura es treballava amb cavalls i el Gos Rater ValenciÓ es trobava present a les quadres eliminant les rates que hi havia entre la palla. As, en els pobles riberencs de l'Albufera es cašaven les rates d'aigua o rates de l'arr˛s (arvicola amphibius o arvicola sapidus), exemplars d'uns 22 cm de llarg, amb el dors negrenc i el ventre mÚs clar, que s'alimentaven de cereals, arrels, granotes i petits crustacis.

En aquells temps d'escassesa carestia, les rates d'aigua eren molt estimades per a l'elaboraciˇ de plats tÝpics com la paella, i la seua cacera es duia a terme entre els mesos de setembre i febrer, fins i tot, arribÓ a ser quasi professional aquesta prÓctica.

Rata d'aigua (Arvicola amphibius o Arvicola sapidus)

Aquest costum ha sobreviscut fins als nostres dies i encara es pot observar com els llauradors van als arrossars amb els seus gossos i una eina semblant a una forca(catxava), formada per un llarg ganxo de ferro acabat en un punxˇ. TambÚ disposen una xarxa en forma d'embut, que s'ancora a l'entrada del cau mitjanšant una forquilla (retola). El Gos Rater ValenciÓ s'encarrega de traure les rates d'aigua , mentre el cašador les mata amb l'esmentada eina, una vegada s'han introdu´t a la xarxa. Fins i tot, de vegades Ús el mateix gos qui s'enfronta a la rata i la caša.

A banda d'aquests tipus de prÓctiques, el Gos Rater ValenciÓ s'usa en les tirades de tords i la cacera del conill, per a les quals gaudeix d'una gran popularitat, a causa de l'interÚs que demostra per les peces i l'absŔncia de signes de fatiga que manifesta.

1.4. Concentracions i estudis racials.

Per una altra banda, si volem remuntar-nos a les primeres concentracions de la raša, no podem deixar de citar en Franco Ricart MartÝnez, encarregat de realitzar els exÓmens als 23 exemplars presentats en la primera concentraciˇ que tinguÚ lloc en el marc de l'Exposiciˇ de ValŔncia l'any 1994.

Tampoc no podem ignorar el treball realitzat per la veterinÓria na MarÝa JosÚ Cßrcel Rubio, que continuÓ els estudis descriptius i de caracteritzaciˇ de la raša i que acabaren en la presentaciˇ d'una tesi doctoral sobre el Gos Rater ValenciÓ.

TambÚ cal esmentar la colĚlaboraciˇ de la Societat Valenciana per al Foment de les Races Canines, i mÚs concretament del seu President, en Julio Such Miralles, que ens donÓ suport sempre que se li demanÓ. A mÚs a mÚs, es canviÓ l'anagrama de la Canina en quŔ figurava un Galgo Espanyol per la silueta d'un Gos Rater ValenciÓ.

TambÚ cal recordar, que l'abril de 2003, es presentÓ la solĚlicitud de reconeixement oficial del Gos Rater ValenciÓ davant el ComitÚ de Races de Ramat d'Espanya, per part de la Conselleria dĺAgricultura, Pesca i Alimentaciˇ, de la Generalitat Valenciana, i en fou favorable la resposta, per tant, s'aprovÓ el seu reconeixement oficial com a raša canina espanyola.

L'oficialitzaciˇ definitiva de la raša, per˛, no es produeix fins el 30 de marš de 2004, mitjanšant la publicaciˇ de l'Ordre APA/807/2004, de 24 de marš, per la qual s'actualitza l'annex del Reial Decret 558/2001, de 25 de maig, i es regula el reconeixement oficial de les organitzacions o associacions de criadors de gossos de raša pura. Aquesta Ordre atorgÓ el definitiu reconeixement oficial del Gos Rater ValenciÓ com a raša canina espanyola, i a mÚs a mÚs, publicÓ, tambÚ amb carÓcter oficial, el seu estÓndard o patrˇ racial.

A partir de l'oficialitzaciˇ del Gos Rater ValenciÓ, s'han dut a terme Registres Inicials per part de l'ANGRV, a fi de concedir documentaciˇ oficial (pedigree) a aquells exemplars que no presenten cap tipus de defecte greu o eliminatori, d'acord amb l'estÓndard racial. Aquests Registres Inicials es realitzen amb una certa regularitat, a fi de "normalitzar" aquells exemplars que no posse´squen documentaciˇ oficial. No obstant aix˛, sˇn diverses les generacions d'exemplars amb documentaciˇ oficial, les que estan marcant les diferents lÝnies de cria actuals.

El creixement constant d'inscripcions d'exemplars de Gos Rater ValenciÓ als llibres geneal˛gics de la RSCE, que es produÝ des de l'any 2004, va aconseguir la xifra mÓxima el 2010, amb un total de 138 exemplars inscrits. Els anys 2011 i 2012 han marcat una lÝnia descendent, potser a cusa de la situaciˇ econ˛mica que patim i que s'ha fet sentir, de manera generalitzada, a tot el mˇn cin˛fil.

Veiem quina ha estat l'evoluciˇ de les inscripcions als llibres de la RSCE:
 
Nombre d'inscripcions en la RSCE
 
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
19 26 64 70 83 123 138 127 106

No obstant aix˛, des de l'ANGRV treballem per aconseguir que aquesta tendŔncia canvie i el Gos Rater ValenciÓ recupere la posiciˇ que es mereix en la nostra societat actual.